Definició
Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes especials, etc.
Qui construeix o dirigeix les tramoies és el tramoista, tot i que en argot teatral també en diuen el tramoia: Els tramoies de la companyia van muntar una escenografia espectacular.
Etimologia
Del castellà tramoya, i aquest, del mateix origen que el català tremuja, ‘dipòsit en forma de tronc de piràmide invertit’, d’una base llatina tremodia, formada amb el verb tremere, ‘tremolar’, i modia, plural de modium, ‘mesura de gra’, en l’estructura imperativa trem(e) modia, ‘sacseja les mesures’.
Usos
Tal com honor i servei feien al Suprem Poder constituït, la vegada que a ca la Francesa, bordell acreditat, servicial honorable, van enganxar a la sala d’espera i tria el cartell oficial de benvinguda «La Industria y el Comercio de Valencia a su Caudillo Franco», per tal com eren dies també d’afluència de participants en manifestació de tramoia, aclamadors de claca, duts dels pobles en camions i en autobusos amb el dinar pagat i vint duros gastadors a la butxaca, inscripció sobre un retrat polícrom del trist protector generalíssim de tota possible activitat lucrativa.
Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981)Leonardo dissenyava tramoies més espectaculars encara que les de Brunelleschi. Déus, deesses, planetes i herois giraven en rodes celestials, angelets baixaven amb cordes i personatges mitològics emergien de pomes i carbasses per recitar versos als nuvis o als prínceps en visita oficial.
Lluís Racionero, «El discurs», dins Mester de joglaria: els Joglars, 25 anys (Barcelona: Generalitat de Catalunya i Edicions 62, 1987)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el món del teatre