trafiquejar v

Definició

1  Traficar, fer tràfic; comerciejar.

La seva família trafiquejava en llana i pells.

2  Feinejar, ocupar-se en diverses coses.

Com cada matí, trafiquejava per la cuina i preparava l’esmorzar per a tota la família.

Etimologia

De traficar, de l’italià trafficare, d’un origen comú al del català trafegar, d’origen incert, potser del llatí transfricare, ‘refregar llargament’, o bé de transfaecare, ‘remenar el solatge, tramostar el vi’, o bé de transfigicare, ‘canviar de lloc’.

Usos

  • Com vos podeu estar aixís tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia, al bon solet del dematí, allà dalt de Montjuïc, trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i del món i del mar, i del port que trafiqueja i de la ciutat que s’aixeca indiferenta i poc a poc, ben poc a poc, perquè no s’hagi d’esperar, el portaran a un racó de fosso, i allí quan toqui l’hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima, viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s’agenollarà de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com un conill… ell, que era un home tan home com vosaltres… potser més que vosaltres!

    Joan Maragall, «La ciutat del perdó» (1909)

Tema de la setmana

Mots trets de l’obra de Joan Maragall amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. 

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

frisançadesensonyar