Definició
Anar-se’n, tocar el dos, escapar-se.
Au, vinga, toqueu el pirandó ara mateix d’aquí si no voleu que us punxem les rodes del cotxe!
També: tocar pirandó
Etimologia de pirandó
Probablement del caló, amb influx de pirar (‘anar, caminar, córrer’), del mateix origen.
Usos
Els confesso que divago per estalviar-los un ensurt massa sobtat, perquè ara no tinc altre remei que anar al gra i aquest serà de mal pelar! Si la meva intenció fos atordir-los, en tindria prou d’enunciar una cosa incomprensible però gramaticalment correcta: el qui sap de què va em titllaria, amb raó, de pedant, i el qui no ho sap, potser tindria un treball i desitjaria tocar el pirandó d’aquí, com més aviat millor.
José M. Montesinos Amilibia, «Nombres, combinatòria i nusos: del discret al continu» (Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, vol. 12, núm. 2, 1997)Mentre ho penseu, vaig per feina:
Jaume Arnella, «Romanço del discurs del rei» (2002)
jo plego el meu guitarró;
ja he dit tot el que volia
i ara toco el pirandó.
Tema de la setmana
Maneres d’anar-se’n… en aquest cas, de vacances! Recordeu que ‘Cada dia un mot’ tanca la paradeta fins el 4 de setembre. Bones vacances!