Definició
Passes vacil·lants, com les de l’infant que comença a caminar, del convalescent a la primeria d’alçar-se del llit, de l’embriac, del vell xaruc, etc.
Es va quedar a les fosques i va fer tentines buscant la porta de sortida.
Etimologia
D’origen expressiu, suggeridor d’un caminar vacil·lant. El verb que hi correspon és tentinejar, tastanejar a les Balears, derivat de fer tas-tà, ‘fer tentines’.
Usos
Parlem de consum cultural o de la cultura com a consum: anar a la botiga i comprar. Diners. Indústria. Llocs de treball. Mercat. És aquest el llenguatge actual de l’administració pública. La cultura catalana està fora d’aquest joc. Hi camina com un ànec quan surt de l’aigua: fent tentines i amb les plomes mullades. Vulnerable.
Patrícia Gabancho, El preu de ser catalans (Barcelona: Meteora, 2007), pàg. 128Porten bolquers, es mouen de quatre grapes o fent tentines i tot els crida l’atenció. Toquen, miren, i al·lucinen amb allò que tenen a l’abast. És clar, també el televisor, sobretot quan és engegat i en surten llums, colors, moviments i sons expressament concebuts per a hipnotitzar-los. Cada cop hi ha més oferta de programes i canals per a bebès, i cada cop hi deu haver menys infants que no mamin TV abans d’aprendre a parlar.
Carlota Franco, «Immòbils i bocabadats» (VilaWeb, 17 de novembre del 2008)
Tema de la setmana
Mots de creació expressiva