Definició
Es diu per referir-se a algú o alguna cosa que, malgrat trobar-se sempre en una situació delicada, amb més baixos que alts, resisteix i se n’acaba sortint.
«El català ha demostrat durant segles que gaudeix d’allò que irònicament en diem ‘una mala salut de ferro’. Ha subsistit com un malalt crònic» (Joan Martí i Castell).
Origen de l’expressió
Aglutinació de dues locucions, tenir mala salut i salut de ferro (‘molt resistent, tenaç’); recorda el refrany més viu el qui piula que el qui xiula i també la frase feta fer la viu-viu.
Usos
La senyora Pepita és morta, i els veïns hem tingut un disgust general. Excel·lent persona. Durant molts anys jo he pogut dir a la gent que m’havia de dur alguna cosa: «Deixi-ho a la porteria, ben tranquil·lament; és de confiança». I em referia no només a l’honradesa, sinó a l’eficàcia. La senyora Pepita pagava rebuts per compte dels veïns, em convidava —com que sabia que sóc llaminer— a tastar els pastissos que feia, i s’estava al peu del canó amb una continuïtat inflexible. Tot i que la seva salut presentava problemes freqüents. Però tots ens fèiem la il·lusió que la senyora Pepita seria un d’aquells casos de mala salut de ferro, que diuen, i que ens hauríem pogut saludar anys i panys. (1976)
Josep M. Espinàs, Una vida articulada (Barcelona: La Campana, 2013), pàg. 23
Tema de la setmana
Demà Josep Maria Espinàs fa 90 anys. I el mes que ve farà 41 anys d’ençà que va començar a publicar la seva columna diària, primer a l’Avui i després a El Periódico de Catalunya. Aquests dies veurem mots i passatges trets d’Una vida articulada (La Campana, 2013), que és justament una acurada selecció de tots aquests anys d’articles.