Ella se li acosta amb l’excusa d’agafar un d’aquells petits croissants de mantega que només els francesos saben fer. Li frega la mà quan ell també n’agafa un alhora que calcula les calories que haurà de cremar amb aquestes petites perdicions. Quan va a França, el Manel té coll avall que cal compensar amb exercici extra tots els excessos de les cremes i salses que li encanten.

Magí Camps, Sucamulla (Barcelona: Univers, 2022), pàg. 29

Però el Sisco es va adobar. Fins que es va arribar a casar i tot, que ja és cas. Al cap d’un parell d’anys, el pare de la Remei quedava entesos amb uns de Sant Llorenç. Els donaria el Sisco per casar amb la filla gran. Era una mica benaventurada com ell, però sabia de comptar. I es veia amb cor de portar una casa. Què més volien pel pobre Sisco?
   Que no en farien res d’ell ja ho tenien coll avall tots plegats. Perxò no se’n sabien avenir. I saltaven de contents pel casament del Sisco. A tothom semblava que li hagués tocat la rifa.

Gemma Ruiz, Argelagues (Barcelona: Proa, 2016)