Definició
Dit d’una persona rústica bonhomiosa, sense malÃcia, no gaire intel·ligent.
La gent creia que el prÃncep rus Mixkin, protagonista de L’idiota, de Dostoievski, era un pobre taujà que no sabia el que volia.
Etimologia
D’origen incert, potser expressiu d’un parlar pagesÃvol.
Usos
Quan hi ha un senyor que mana, el petit no té més remei que tornar-se un taujà , d’una complexió incerta i plà stica. Per això els pagesos —l’Empordà és un paÃs de pagesos— tenen la psicologia d’un procés històric absolutament determinat i ineluctable.
Josep Pla, «Reflexions sobre l’Empordà » (El meu paÃs, Barcelona: Destino, 1968), pà g. 101
Tema de la setmana
Josep Pla i l’EmpordÃ