Definició
Falsament heroic; que simula grans accions que en realitat són ridícules; fanfarró.
El subcomissari era un personatge tartarinesc que feia mèrits per ascendir, sense èxit.
Etimologia
Derivat de Tartarin de Tarascon, nom del protagonista de tres famoses novel·les de l’escriptor francès Alphonse Daudet (1840-1897).
Usos
Un altre mèrit excel·lent d’aquest llibre [Caceres a l’Àfrica tropical, de Nicolau M. Rubió i Tudurí, 1926] és que s’hi veu esfumada del tot el que podríem dir-ne vanitat de protagonista; l’autor es presenta […] amb un esperit gens tartarinesc, sinó amb la gràcia d’un home modern que sap somriure davant els perills, però que no deixa mai de tocar de peus a terra.
Josep M. de Sagarra, «Caceres a l’Àfrica tropical» (La Publicitat, 13 de desembre del 1925), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001, pàg. 509)Josep Maria Batista i Roca era ja molt gran. Però conservava —amb un cert aire tartarinesc— la vella marcialitat dels «boy-scouts» que tants d’aquí vam ser, calça curta i cama peluda. Perquè, d’ençà que va fundar l’any 1927 els Minyons de Muntanya, J.M. Batista i Roca no va perdre de vista l’interès nacional de la formació del caràcter.
Oriol Pi de Cabanyes, «Batista i Roca», dins Glossari d’escriptors catalans del segle XX (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003), pàg. 24
Havia conegut el mètode de Baden-Powell durant la seva primera estada a Anglaterra, on va censar l’existència de llibres lul·lians a les biblioteques d’Oxford. I aviat va fer de l’escoltisme un gran projecte de cultura cívica. Perquè, de fet, l’escoltisme va ser el noucentisme aplicat a la formació de joves.
Tema de la setmana
Epònims derivats de personatges de la literatura francesa