Definició
1 Paret, o tros de paret, feta de terra pastada, eventualment barrejada amb calç, premsada en un encofrat simple anomenat tapiera i assecada a l’aire.
2Â Paret prima i no gaire alta que circumda un espai descobert.
Etimologia
Probablement del llatà vulgar tapia, mateix significat, de creació onomatopeica, al·lusiva al so de trinxar i esclafar materials per a construir aquesta mena de paret.
Usos
  —Mireu. El vostre pla està molt bé. Però a mi em sembla que no n’hi ha prou amb traçar un bon pla per a caçar sargantanes, el principal és anar a un lloc on n’hi hagi…
Sebastià Sorribas, El zoo d’en Pitus (Barcelona: La Galera, 1966)
  —SÃ, és clar… —convingueren els caçadors, capcots.
  —I el millor lloc, em sembla a mi —continuà en Tanet— és al voltant de la tà pia: tothom sap que les sargantanes necessiten paret per enfilar-se.
  —És clar! Té raó en Tanet! SÃ, sÃ! —exclamaren tots alhora.
  En Manelitus s’animà un altre cop.
  —Caçadors! Seguiu-me!
  I marxaren tots corrents cap a la tà pia, que voltava el solar.
  En arribar-hi hi hagué un aldarull de crits: sobre la tà pia hi havia grapats de sargantanes prenent el sol.