Definició
Exclamació amb què hom expressa el viu desig que una cosa s’esdevingui.
Tant de bo plogués tota la nit!
—Diuen que lligarem els gossos amb llonganisses. —Tant de bo!
Etimologia de tant
Del llatí tantus, ‘tan gran’, que en el català més antic donà indistintament tant i tan, cosa que féu possible més tard d’assignar-los la distinció de les formes llatines tantum i tam.
Usos
—Les lloses eren molles, i com fan pendent i són tan llises, mira…! Va relliscar i de cap a la clotada… Se l’ha obert tot, pobret…
Víctor Català (Caterina Albert), Solitud (1905)
La Mila cercà una mica d’alè per a preguntar:
—I… està molt mal?
—Què dieu, mal? Tant de bo! Mort, dona, mort, mateix que els del cementeri!—Bé, no t’hi amoïnis —va tallar Stephan—. Ja m’ho pensava, i per això he vingut. Em temia que t’agafaria la por i m’he dit que series capaç de marxar amb el primer tren.
Ricard Salvat, Animals destructors de lleis (Barcelona: Meteora, 2009 [1961])
—Tant de bo! Però no tinc el passaport en ordre, no tinc el visat.
—Vaja, que fareu la guerra junts. Serà divertit de veure quin dels tres torna, o potser tornareu tots tres i és a mi a qui no trobareu. —I Inge es posà a riure.
Tema de la setmana
Interjeccions o locucions interjectives
Reivindico l’expressió “tant de bo” perquè no s’utilitza massa. Costa molt desfer-se del barbarisme “ojalá”.
L’exclamació rossellonesa equivalent és: BALDAMENT! (vegeu el DCVB)
Baldament plogués tota la nit!
De la mateixa manera podríem reivindicar “baldament!” perquè no s’utilitza gaire. Com més sinònims millor.