Definició
1 Ocupació, treball, etc., en què hom esmerça assíduament i sol·lícitament la seva activitat.
2 Dèria, idea fixa, insistent.
Li va agafar la taleia de llegir novel·les romàntiques.
Etimologia
Relacionat amb ataleiar-se, ‘ocupar-se intensament en una cosa, concentrar l’atenció’, variant del ja antic atalaiar i talaiar, ‘mirar de lluny’, derivat de talaia.
Usos
De petit, visqué llargues temporades amb una tia-àvia, a la vila de Lloret, i és d’aleshores que datava la seva taleia marinera. Cursà els estudis de nàutica a Barcelona i a Cadis i navegà de pilot per les mars de les Antilles. Abans d’aconseguir el títol i el càrrec de capità sofrí tres naufragis en els quals estigué a punt d’acomiadar-se, definitivament i per sempre, de la seva estimada tia-àvia.
Joan Perucho, Les històries naturals (1960)Àvids d’acció, els joves lectors passàvem per alt el full dels crèdits, on figurava, amb lletra bastant menuda, el nom de Joaquim Ventalló, l’artesà que havia obrat la transfiguració lingüística. Altra feina teníem, nosaltres, que avaluar els mèrits d’un simple traductor. D’un mecànic de l’idioma. La nostra taleia consistia a anar de dret als dibuixos, i als globus que de tant en tant rebentaven d’imprecacions exhilarants.
August Rafanell, epíleg a Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!, de Joaquim Ventalló (Barcelona: Acontravent, 2011), pàg. 96
Tema de la setmana
Anant per la carretera l’1 de gener de bon matí, em topo amb un mot màgic per començar l’any: per l’altra banda circula un camió amb unes lletres ben grosses pintades al capdamunt formant la paraula taleia. Entre les moltes divisions inútils que podem fer de les paraules, n’hi ha una de tripartida: mots amb més consonants que vocals (la majoria), mots amb el mateix nombre de vocals i consonants (com ara inútil i paraules: empat a 3 i a 4, respectivament) i mots amb més vocals que consonants… com taleia (4 vocals de 6 lletres o 66% vocàlic) i els altres mots que veurem aquesta setmana.
En “Els Pastorets” de’n Pitarra, quan en Garrofa (pastor còmic) torna a demanar la mà d’una pastora, diu als sogres: Torno per la taleia, vaig dar el sí i com que ho dit aquí em teniu, vet-ho aquí.
Efectivament, a Eivissa s’usava el verb atalaiar, en el sentit de divisar, des d’una torre de defensa per exemple, la mar per si venia algun perill. De fet, si a una comarca no hi havia torre de vigilància, aquesta es feia des d’una talaia.