Definició
1  Commoció brusca de l’à nim produïda per alguna sensació sobtada i imprevista; sobresalt, ensurt.
2  Impressió sobtada de por; gest de por.
Etimologia
Del català antic surt, surta, participi de sorgir (llatà vulgar surctus, participi de surgere, ‘brollar, sorgir’), combinat amb el llatà sortiri, ‘tirar, treure a la sort’.
Usos
Cap surt de la memòria
, «Tres llimones», dins Les dones i els dies (Barcelona: Edicions 62, 1979)
no abolirà la plà cida
manera de morir-se
que tenen els records.En aquest moment se sentà una estranya vibració que semblava sortir d’un arbre molt pròxim, de fullatge esplendorós i espessÃssim. Les branques, primer, començaren a oscil·lar i anaren descendint a mesura que la vibració fou més forta. Novau tingué un surt i saltà precipitadament de la cadira de vÃmet.
Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960])
Tema de la setmana
La nostra llengua és especialment folgada en matèria de mots curts, com ja va posar de manifest Pere Quart (1899-1986) al seu conegut poema «Tirallonga dels monosÃl·labs» (1968): «Una llengua avara —doncs rica— em permeté aquesta contribució anticipada al tan plausible programa d’austeritat», va escriure a l’encapçalament del poema (que trobareu sencer a l’enllaç de baix). Amb la calor d’aquests dies, per evitar els surts més val estalviar energies i tenir a mà un bon feix de mots curts.