Definició
Doctrina o concepció segons la qual el jo individual de qui la professa, amb les seves sensacions i els seus sentiments, és l’única realitat existent i de la qual es pot estar segur.
Etimologia
Del llatí solus, ‘sol’, i ipse, ‘mateix’.
Usos
Totes les filosofies són formes amb prou feines velades —dissimulades, en diríem— de solipsisme.
, Judicis finals (Palma: Moll, 1960), pàg. 32També existeix la prohibició d’enraonar o el càstig si s’enraona massa. El patró estableix els codis del silenci i, com escriu L. Terracini a I codici del silenzio, aquests són els que usa el dominador en forma de solipsisme, de manera que el dominat ha de callar perquè en desconeix els codis.
Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 41
Tema de la setmana
Ismes