Definició
1 Cavitat o dipòsit subterrani destinat a guardar-hi productes agrícoles, especialment cereals.
2 Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment elevat, per emmagatzemar i conservar productes diversos, especialment cereals, farratge, minerals, etc.
Etimologia
D’origen incert, potser preromà. La vila de Sitges, al Garraf, podria derivar el seu nom d’aquest mot, tot i que no és del tot segur, ja que també podria venir de l’àrab sign, ‘presó’, del llatí sedica, ‘seient’, o del mot preromà ceia, ‘clot profund’, que podria estar emparentat amb el significat modern de sitja.
Usos
—Aquesta nit he somiat que totes les espardenyes les fabricaven a l’illa de Malta!
«Tremendisme dur» tira d’en Sísif, de Jordi Soler, publicada a El Punt l’11 de juny del 2006
—Poc hi cabrien pas, boig!
—Sí, gràcies a una estudiada distribució de sitges subterrànies!
—Ep, això converteix Malta en un lloc estratègic!
—Un lloc estratègic?
—Tu mira els mapes i te n’adonaràs de seguida!
—Però si només són sitges d’espardenyes!
—Espardenyes, eh? Que n’ets, d’innocent!
Tema de la setmana
Mots que fan topònims