Definició
Personatge de la mitologia grega. Fill d’Èol i pare de Glauc, ja a l’Odissea apareix condemnat per Zeus a empènyer eternament fins al cim d’una muntanya una roca enorme que, un cop a dalt, torna a rodolar sempre cap al fons (d’on el sentit de l’expressió un treball de Sísif, equivalent a un esforç ardu i inútil). Diverses són les llegendes que expliquen el seu càstig terrible, però totes es resumeixen en el fet d’haver enganyat o desobeït els déus.
Usos
Un apotecari, el Teodor, el qual tampoc no vas arribar a conèixer perquè va fugir fa molts anys amb la dona d’un gallinaire que venia a vendre aviram a la plaça, va arribar a l’extrem de comparar el Florenci amb un que li deien el Sísif, a qui un déu dels d’abans havia condemnat a pujar una roca a rodolons fins al cim d’una muntanya i cada cop que hi arribava mort de cansament, la roca, au!, se li escapava i tornava a fer cap a baix. ¿Caldrà que et digui que el Florenci va ser per sempre més el Sísif de la Ribera?
Jesús Moncada, «Un barril de sabó moll», dins El Cafè de la Granota (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 11Aquesta circularitat és un dels arguments del cansament, de l’enuig amb què gairebé tothom ha afrontat el debat estatutari. Com si els catalans, «sísifs» de la història europea, patíssim una injusta condemna que ens obliga una vegada i altra a intentar resoldre un problema que no té solució.
Lluís Bassets, «La Catalunya global. Divagacions des de la manigua madrilenya», dins La rectificació. Cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya (Barcelona: Destino, 2006), pàg. 129
Tema de la setmana
Alguns lectors han preguntat qui és en Sísif, dels dos ninots que protagonitzaven les tires de la setmana passada. En Sísif és el de la dreta, el que és a baix. El seu nom ens remet a la mitologia grega, que és el tema que veurem aquests dies. Per a documentar-nos-en, us recomanem el Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, editat de fa poc per Edicions de 1984.