Definició
1 A l’antiga Grècia, aquell que, de pròpia iniciativa, denunciava a l’autoritat les infraccions de la llei.
2 (per ext.) Delator.
Etimologia
Del grec sykophántes, ‘denunciador d’exportadors de figues per contraban; delator calumniador’, compost de sýkon, ‘figa’, i phaíno, ‘denunciar, acusar’, però també ‘aparèixer’: de l’arrel phaíno provenen d’altres mots com ara ‘fantasia’, ‘fantasma’ o ‘panteix’.
Usos
Tot va començar el dia que en Jofre Pla, mirant la televisió, va sentir la parauleta: sicofanta. Un polític defenestrat de feia poc n’acusava un altre d’això, de sicofanta. I el presentador es va quedar més penjat que un fuet de Castellfollit, perquè es va veure d’una hora lluny que no sabia pas què li acabaven de dir. En Jofre va córrer a buscar el diccionari i va trobar el sicofanta entre un sicló i un sicòmor. I així, d’un sol tret, es va assabentar de tres definicions: delator, el sicofanta; que només té un testicle, el sicló; i arbre exòtic: el sicòmor. I, encara a la mateixa pàgina, hi va veure: un sialagog, un siboc, un siculonormand i una sidirits. Mai no hauria dit, en Jofre, que a la llengua que usava cada dia per a pràcticament tot hi existissin vocables tan misteriosos com aquells.
«Una dèria» al blog ‘Gotes d’Isnel’ (16 de febrer del 2005)
Tema de la setmana
Si no fos per internet, ‘Cada dia un mot’ i moltes altres cibercoses no existirien. Com ara els blogs, la versió pública, virtual, corregible i augmentable del que abans eren els dietaris personals. Els blogs fan escriure i fan llegir i de vegades també van bé per descobrir-hi nous mots i trops, com els que veurem aquests dies. Per cert, que dimecres és el dia mundial d’internet.