sesta

Definició

Migdiada, dormida que es fa després de dinar.

A l’estiu solem fer la sesta més llarga.

Etimologia

Del llatí (hora) sexta, ‘hora sisena del dia’, corresponent a les 12 del migdia, hora de més calor i més propícia a dormir, sobretot havent dinat. 1a font: s. XIII.

Usos

  • Òbric els ulls. Mentre dormia, al llit, la sesta, he somiat que el meu cos creixia, s’allargassava.
       M’alce amb cura, ajupint el cap, per no entropessar amb el sostre.

    Manuel Baixauli, La cinquena planta (Barcelona: Proa, 2014), pàg. 236
  • Els senyors, els canonges i els gats viuen en una perpètua sesta. Les campanes de la Catedral, lentes, clamoroses, regulen les seves existències. Cap al tard, les senyores van a la novena i resen pels avantpassats. Totes descendeixen de la Conquesta de Mallorca. El pes dels segles fatiga les espatlles i inhabilita per a l’acció. El més estàtic esdevé el més moral. Sobretot cap estridència, cap desordre.

    Llorenç Villalonga, introducció a Mort de dama (1965)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb la son i dormir

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “sesta”

  1. Mariona Martí — Girona

    Hi ha la “Desolació” de Joan Alcover:

    Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
    que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
    mes branques una a una va rompre la tempesta,
    i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

migdiada del canongeensonyament