Com descriure tanta bellesa! La valleta és com una mena de cau d’una joia botànica de valor incalculable en forma de bosc dispers de savines al si del qual es localitza la mare de totes elles: la savina Juana. Sembla que catalogada i tot com està pels tècnics de la Diputació de València, té els seus problemes de subsistència ja que el propietari de l’harmoniós camp d’ametllers de la seua vora li tallà sistemàticament les arrels perquè no competiren amb els mateixos ametllers.

Paco Tortosa, «Passejades pel País Valencià: La savina Juana d’Alpuente» (Turia, 13 de febrer del 2003)

L’home em parlava també del monestir, d’un gran bosc de pins i de savines que comença a esquerra de les aigües poc abans d’arribar-hi i que, segons ell, s’estén per espai de moltíssimes llegües cap al nord, en una direcció on no es troba cap altre poble fins a una gran distància. A través d’aquest bosc es van poder escapar alguns frares, no més de dos o tres.

Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 37