Una amiga meva que viu a Campanet explicava, s’altre dia de pagès (que és així com anomenem a Mallorca un dia passat que tant pot ser ahir com fa dos mesos), que quan li varen donar el cotxe nou va decidir anar a Palma, però que quan va passar per Inca es va embullar amb les rotondes i no sabia com sortir-ne. Ho contava ferest. I com que la meva amiga és molt graciosa, tots vàrem riure per les butxaques.

Maria Antònia Oliver, «L’Illa de les rotondes» (VilaWeb, 23 d’octubre del 2006)

És el nostre tarannà, tranquil i quasi desinteressat. Ens avesam als grumers, a la invasió, a l’espoli fiscal, a la família reial estiuejant i que se’ns apallissi per parlar la nostra llengua. Amb aquest currículum no ha de sorprendre ningú que la reconciliació Zapatero-Rajoy ens faci una mica de rialles, només una mica, perquè som massa discrets per riure per ses butxaques. I és que després d’aguantar una legislatura sencera escoltant com els morts per terrorisme eren una moneda de canvi electoral, ara arriba la pau, amb testimonis gràfics. D’això se’n diu fer un gir de 180 graus, o de 360 si és la dretona qui la valora.

Kika Rodríguez, «Entre grumers» (Diari de Balears, 26 de juliol del 2008)