A un grill a la loteria
li va tocar un bon pessic.
És a dir, que es va fer ric
com ningú no s’ho creuria.
I ho va dir a un seu amic
una nit clara de lluna,
que si havia fet fortuna
i era ric, ric-ric, ric-ric.
I els va agafar com un tic
als grills d’ençà d’aquell dia,
d’anar-se dient ric-ric,
entre hortes i garric,
de nit. Ves quina mania!

Enric Larreula, «Els grills», dins Animalari (2007)

Les fleques eren per a ell autèntics temples inundats per les ressonàncies atàviques de milers d’anys de veure créixer les espigues i de l’adoració de Ceres, deessa de l’agricultura, la terra conreada, la fertilitat i l’etern retorn de les estacions. El blat i, en general, les espigues anaven madurant, com també maduraven les forneretes, petites sacerdotesses amb davantal de puntes acompanyades sempre per un seguici de records vagues de tot de camps d’alfals i de roselles, de basses on banyar-se, terra endins, amb olor de granotes i verdet i el fons sonor del cant de les cigales i, a les nits plenes d’estrelles, el ric-ric-ric burleta dels grills.

Ramon Monton, «Imatges de l’estiu», dins L’encanteri (Barcelona: March, 2006), pàg. 112