Definició
Confiar que servirà, anirà bé o solucionarà una cosa.
És una persona seriosa: jo bé me’n refio.
No et pots refiar d’aquests ingressos per pagar el lloguer, perquè són molt irregulars.
Etimologia
De fiar, del llatí vulgar fidare, alteració de fidere, ‘fiar, confiar’.
Usos
El general enyora de sobte Balan, el cavall blanc company de tantes batalles. L’havia ensinistrat per llançar-se contra els enemics. Tots dos formaven un equip. Se’n podia refiar! De qui es pot refiar ara?
Coia Valls, La princesa de jade (Barcelona: Columna, 2010), pàg. 60Que els nostres representants ens demanin que creguem en ells és un atreviment. Si amb prou feines creiem en nosaltres! El tòpic, a més a més, diu que no pots refiar-te d’un polític i, en conseqüència, demanar confiança equival a transgredir una tradició de negativitat.
Sergi Pàmies, «Confiança» (El País, 26 de febrer del 2004)
Tema de la setmana
Verbs pronominals