Definició
Algú, no acceptar una cosa perquè la considera de mala qualitat, indigna de ser acceptada.
Rebutjà el bitllet perquè va veure que era fals.
El govern municipal rebutja totes les proposicions que li fa l’oposició.
(per ext.) Sentia que alguns companys l’havien rebutjat.
També pot tenir un sentit futbolístic: ‘allunyar la pilota, el porter o els defensors, tant com es pugui de la pròpia porteria, a fi de fer inútil l’acció ofensiva de l’equip atacant’.
El davanter dispara a porteria, però el defensa rebutja.
Ha rebutjat la pilota quan tothom la veia a dins.
Etimologia
Del llatí repudiare, ‘rebutjar, refusar, repudiar’; mot només català.
Usos
També havia rebut l’email d’una àvia suposadament milionària, escrit per la seva secretària, en què m’anunciava que si jo hi donava el vistiplau em faria hereu de la seva fortuna perquè la meva veu li mereixia «confiança». Vaig rebutjar amablement l’oferta, al·legant que ni jo mateix confiava en la meva veu.
Gaspar Hernández, El silenci (Barcelona: Destino, 2009)Els homes més aviat l’atemorien. Suposava que els de fora casa serien iguals que son pare i el germà, que tenien un genió curt i tot sovint li prometien llenya, quan no li enteplegaven una nespla, sense que sabés gaire bé per què. De nit, mentre ella resava vetllant les aparicions, els sentia roncar ferm. Feia esforços per rebutjar la convicció que una bruixa els havia convertits en porcells.
Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Labutxaca, 2008)
Tema de la setmana
Mots que no compartim amb altres llengües… en una setmana que us presenta una oferta que no podeu rebutjar!