rebuf m

Definició

Resposta desagradable o rude.

No li he comentat res perquè m’ha engegat un rebuf.

Etimologia

De rebufar, de bufar, d’origen onomatopeic.

Usos

  • —Què et passa, ara? Què tens?
       —He perdut la memòria i no la trobo enlloc! —va respondre ell amb un rebuf.
       La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d’aquest món.
       —Que no ho veus, infeliç —digué—, que la portes posada?

    Pere Calders, «L’edat d’or», dins Tot s’aprofita (Barcelona: Edicions 62, 1983)

Tema de la setmana

Contes breus de Pere Calders (1912-1994)

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mofetaplantós -osa