rancuniós -osa adj

Definició

Que sent rancúnia, odi, malícia envers algú o alguna cosa.

Etimologia

De rancúnia, mot que ja veurem algun altre dia, per canvi de sufix i per analogia amb altres casos (tristor/tristura, amargor/amargura, frescor/frescura) sorgí l’antic rancura i més tard rancúnia, per dissimilació i per influx de mots com cantúria, planúria, vellúria, voladúria, etc.

Usos

  • En un d’aquests números de L’Avenç, un article explicava com la ràbia contra els francmaçons que sentia Franco podia haver nascut del fet que hagués demanat dues vegades de formar-ne part i que dues vegades l’haguessin rebutjat. El perfil psicològic de Franco que es podia derivar d’aquest fet —un homenet mesquí i rancuniós— va ser-me molt útil quan vaig haver de posar-lo en escena a Jo soc aquell que va matar Franco. Tenia aquest article a la ment, mentre escrivia.

    Joan-Lluís Lluís, Els invisibles (Barcelona: L’Avenç, 2020)
  • Discutíeu per l’avi. El papa deia que era un home insuportable i rancuniós, i tu li vas respondre que potser sí, però que era comprensible que visqués amargat perquè la dona l’havia deixat per un altre home. I llavors el papa et va tallar, enfadat, cridant que ja n’estava fart, que la fugida de l’àvia ho justifiqués tot i que, després de tants anys cap dels dos, ni l’avi ni tu, no haguéssiu passat pàgina, perquè tu, a la teva manera, va dir, estaves igual d’amargada, per molt que ho intentessis dissimular darrere la teva aparença de dona perfecta.

    Laura Anguera, Ningú em va parlar de tu (Barcelona: Columna, 2022)

Tema de la setmana

Adjectius formats amb el sufix -ós, -osa

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bregós -osarancúnia