Definició
Que sent rancúnia, odi, malícia envers algú o alguna cosa.
Etimologia
De rancúnia, mot que ja veurem algun altre dia, per canvi de sufix i per analogia amb altres casos (tristor/tristura, amargor/amargura, frescor/frescura) sorgí l’antic rancura i més tard rancúnia, per dissimilació i per influx de mots com cantúria, planúria, vellúria, voladúria, etc.
Usos
En un d’aquests números de L’Avenç, un article explicava com la ràbia contra els francmaçons que sentia Franco podia haver nascut del fet que hagués demanat dues vegades de formar-ne part i que dues vegades l’haguessin rebutjat. El perfil psicològic de Franco que es podia derivar d’aquest fet —un homenet mesquí i rancuniós— va ser-me molt útil quan vaig haver de posar-lo en escena a Jo soc aquell que va matar Franco. Tenia aquest article a la ment, mentre escrivia.
Joan-Lluís Lluís, Els invisibles (Barcelona: L’Avenç, 2020)Discutíeu per l’avi. El papa deia que era un home insuportable i rancuniós, i tu li vas respondre que potser sí, però que era comprensible que visqués amargat perquè la dona l’havia deixat per un altre home. I llavors el papa et va tallar, enfadat, cridant que ja n’estava fart, que la fugida de l’àvia ho justifiqués tot i que, després de tants anys cap dels dos, ni l’avi ni tu, no haguéssiu passat pàgina, perquè tu, a la teva manera, va dir, estaves igual d’amargada, per molt que ho intentessis dissimular darrere la teva aparença de dona perfecta.
Laura Anguera, Ningú em va parlar de tu (Barcelona: Columna, 2022)
Tema de la setmana
Adjectius formats amb el sufix -ós, -osa