Definició
Ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques.
Etimologia
De l’hebreu rav, ‘mestre, senyor’, en la forma possessiva rabí, ‘mestre meu’.
Usos
En el judaisme contemporani, el rabí —que ja hem dit que no és un sacerdot— és contractat per una comunitat, segons les seves necessitats i les seves preferències. Per dir-ho així, el rabí és un funcionari, un alliberat de la comunitat, per encarregar-se del seu servei religiós, del cerimonial, de l’ensenyament, de vetllar per les normes religioses sobre el menjar. Les comunitats fan contractes temporals als seus rabins, que es poden renovar o no. I les comunitats examinen i escullen el seu rabí per aconseguir la màxima compenetració, la màxima semblança. No és el rabí qui fa la comunitat, sinó la comunitat la que busca un rabí.
Vicenç Villatoro, Els jueus i Catalunya (Barcelona: Barcanova, 2005), pàg. 22A voltes un Rabbí entona una lletania de llàstimes: i tot l’estol va responent amb un mateix clam d’infortuni. A voltes piquen claus a les juntes de les pedres: com obstinant-se en fer-hi penetrar una súplica perdurable.
Miquel Costa i Llobera, Visions de la Palestina (1908)
Tema de la setmana
Avui al vespre comença la festivitat de l’any nou jueu 5769, Roix ha-Xanà. És el primer dia del mes de Tixrí en el calendari jueu i obre els anomenats Deu Dies del Penediment, que culminaran amb la celebració de l’Iom Kipur. Simbolitza el principi de la creació i emfatitza la necessitat de reconciliació entre tots els éssers humans. Aprofitant l’avinentesa, aquests dies veurem uns quants mots d’origen hebreu. El nostre agraïment als dos rodamotaires convidats d’aquesta setmana, Manel Frau Cortès i Daniel Sherr, que ens han ajudat en les transcripcions, les etimologies, les definicions i els exemples.