El diccionari de referència és el d’Enciclopèdia Catalana. També en consultem d’altres, sobretot el Diccionari català -valencià -balear d’Alcover/Moll, però també el de l’Institut d’Estudis Catalans, el Gran diccionari de la llengua catalana d’Edicions 62 (que ja el podrien penjar a internet) i el Diccionari normatiu valencià de l’AVL. Ocasionalment fem servir altres diccionaris temà tics o especialitzats, segons el tema de la setmana o el vent que bufa. Per a les etimologies, ens basem en el Diccionari etimològic de Jordi Bruguera (Enciclopèdia Catalana) i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.

Comentaris recents
brufar
Brufar les pecces (en el joc de dames) : soplar...
xau-xau
https://rodamots.cat/xano-xano/...
conèixer-s’hi
Podem dir "Es coneix que és cansada" pel castellÃ...
malapler
de mal plaer, amb disgust, de mala gana; desplaer ...
malagradós -osa
No m'aclareixo amb aquest diccionari... Que vol d...