Definició
Diners, en llenguatge col·loquial (valencià).
Qüern és el nom d’una moneda antiga. Els valencians d’aquell temps varen convertir el plural qüerns en qüens i d’aquest plural varen extraure el singular analògic qüè, amb el qual denominaven la citada moneda. Actualment, el mot qüè sobreviu en la locució no tindre un qüè (o no tindre ni un qüè) que significa ‘no tindre gens de diners, estar més pelat que una rata’. En aquesta expressió la paraula qüè es podria substituir per clau, gallet, aguileta, xavo, cèntim. ¿Com véns a amprar-me diners si saps que no tinc ni un qüè?
El plural qüens s’empra amb el significat de ‘diners’ en general. En esta vida, fill meu, si no tens qüens, malament.
• Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)
Etimologia
De qüern, nom de diverses monedes antigues (per exemple, a València, moneda d’un quarto), variant antiga de quadern, del llatí vulgar quadernus, llatí quaternus, singular del distributiu quaterni, ‘de quatre en quatre’.
Usos
—Em fa la impressió que podem fer una societat —digué Butxana.
Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari! (València: Tres i Quatre, 1984)
—¿Societat?, ¿quina societat podem fer?
—Escolta’m una miqueta; ara tenim l’oportunitat de fer uns qüens. Mira, tu participes en el robatori, tal com està planejat, només que em tens a mi darrere, guardant-te l’esquena. La meua missió consistirà a descobrir on van a parar els quadres; els recuperarem i li’ls tornarem a l’amo.—Molt bé! Molt bé! —el va aturar Samper—. Saps pegar, xaval. O t’he de dir Joe?
Toni Cucarella, Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts (València: Tres i Quatre, 2003)
—Diga’m Joe —va fer Joano Sempere, ara Joe, ufanós.
—Com vas de qüens, Joe?
Joe no es va atrevir a confessar que estava net com una patena. Però Samper va interpretar aquell mutisme empegueït. Va traure un feix de bitllets de la butxaca i li’n va clavar un parell a la goma dels pantalons.
—Busca’t un lloc on dormir, compra’t roba neta i estigues ací a migdia.
Tema de la setmana
«Diners tornen los malalts sans; | moros, jueus e crestians, | lleixant a Déu e tots los sants, | diners adoren» (Anselm Turmeda, ~1352/55-1423)
Viuda sóc de dos Vicents
i no és molt que estant aixina
vaja esta pobra gallina
buscant-li a un pollastre els qüens.
Que, quan tan car va hui el llenç
i el pa se’ns en fuig dels dits,
escrúpols són molt pansits
si un fava la butxaca afluixa
podent menjar carn de cuixa
menjar pimentons rostits.
(Josep Bernat i Baldoví, 1845)