Definició
Puntada de peu, colp donat amb la punta del peu.
El teu xiquet m’ha pegat un puntelló a l’espinella i m’ha deixat amarg a més no poder.
També: puntellada
A puntellons: en gran quantitat. «Les follies són follies | i les cançons són cançons; | Vicenteta és la més rossa, | té galans a puntellons» (cançó popular del Maestrat) (DCVB).
Etimologia
De punta, del llatí tardà puncta, ‘estocada, punxada amb arma blanca’, participi femení de pungere, ‘punxar’.
Usos
—Deixa’t estar els botons de la casaca, Ulisses —venia dient el savi ensinistrador—. Com te n’arranques un altre et fotré una bufetada, t’he dit mil vegades que cal cuidar la roba, Eliseu, i no li pegues puntellons al teu germà encara que se’ls meresca i deixa de furgar-te el nas. No, no podeu anar a jugar amb els dofins que són caríssims i us en menjàreu dos la setmana passada. Veus, Ulisses? Ja t’has arrancat un altre botó. Per això se’n va anar la mare de casa, farta de cosir els teus botons…
Josep Vicent Marqués, «Disciplina», dins El retorn del nàufrag professional (València: Tres i Quatre, 1998), pàg. 192—Mare, mire quina blaüra més grossa m’ha eixit del puntelló que m’ha arreat el xic perquè no volia portar-lo al be; bonegue’l fort i pegue-li un calbot que li servisca de lliçó…
Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)
Tema de la setmana
Bufes i calbots