—Senyora Júlia, són per avui aquests flams! —bramava el senyor Manel fora de polleguera—. Què es pensa, que donarem els flams quan els alumnes siguin a la classe? Té el cap a la lluna, com sempre, però avui més que mai.
   —Senyor Manel —va contestar la Júlia, que ja li havia pujat la mosca al nas—, en tinc el cul pelat de fer menjars a l’escola, i estic farta dels seus crits.
   Durant una estona van estar tranquils. El mal humor del senyor Manel s’apaivagava una mica quan la Júlia li plantava cara.

Gemma Lienas, Cul de sac (Barcelona: Empúries, 1986)

—I si t’hagués enredat per despistar-te? Potser ni tan sols existeix. I si existeix, qui ens diu que és culpable?
   —Doncs mira, ja comença a ser hora que ens ho digui algú, perquè això que no aparegui m’està fent pujar la mosca al nas. A veure si el del telèfon ha trobat res.
   I va clavar una accelerada que finalment vaig saber de què anava camuflat aquell cotxe: de carraca. En realitat era un bòlid.

Pau Vidal, Fronts oberts (Barcelona: Empúries, 2012)