Definició
Aire o actitud que una persona mostra davant algú, especialment per donar-li a entendre alguna cosa.
Amb el posat que feia vaig comprendre que no ho havia fet.
El seu posat d’home dur em fa riure.
Etimologia
Del verb posar, del llatí tardà pausare, ‘aturar-se; cessar’, derivat de pausa, ‘parada, deturada’; va reemplaçar moltes de les funcions del verb pondre.
Usos
Envilir el gest enmig de posats marcits
Gabriel Florit, «Envilir el gest», dins Restoble (Palma, 2001)
sols, perquè no han volgut saber,
sols, perquè no han volgut entendre…
I dir-los-ho de pla, sense doblegar els mots:
Sou una colla de covards!…cada matí, mirava les mitges de seda. Eren unes mitges clares, gairebé transparents, d’un color de mandarina damunt la seva pell. Es despertava, obria els ulls davant les primeres clarors de l’alba i no buscava l’evangeli, com abans… Ni tampoc no buscava la ràdio, com després. Buscava les mitges. Les mitges eren al respatller de la butaca, amb les puntes mirant cap a baix, l’una al costat de l’altra, deixades anar, amb un posat lànguid, com si no tinguessin esma.
Montserrat Roig, El temps de les cireres (Barcelona: Edicions 62, 1977)
Tema de la setmana
«Ve a abeurar-se a la font com ans solia, | mes no amb el ferm posat d’altres vegades | ni amb ses companyes, no: ve tota sola (mots extrets de «La vaca cega», de Joan Maragall).