Segons els tombs que el sol fa en el firmament, així queda condicionat el cicle vital, en especial el nostre cicle festiu. En canvi, la tradició judeocristiana està inspirada per les llunes: és, idò, una tradició lunar. Ja sabeu que la Setmana Santa sempre s’escaurà, indefectiblement, en el cinquè pleniluni de l’any, i, per tant, tot el cicle anual anterior i posterior en quedarà condicionant per aquest ple de lluna. No en dubteu pas. Personalment, em sent un mediterrani recalcitrant perquè som, de bon de veres, un ésser expansiu, aferrat a la llum i contrari a les tenebres d’una qualsevol idiosincràsia hivernal.

Miquel Àngel Limon, «Arriba Sant Joan, la nit del solstici» (Diari de Balears, 22 de juny del 2007)

Hauries de tornar, mare, íntegra com un pleniluni.
Però no sé com cridar-te,
ja no puc fer-te venir, tranquil·la absència enyorada:
t’has allunyat per sempre dels meus ulls.
El temps em volta amb guerra i morts dures, implacables com marbre il·luminat,
però tu romans arraulida dins el silenci madur de la meva sang.

Agustí Bartra, «Filial», dins L’arbre de foc (1946)