Definició
Sabata baixa i lleugera, sense taló ni orelles, que es fa servir per a estar per casa.
No es treia les plantofes ni per a anar al bar a fer un cafè.
Etimologia
Probablement pres del francès pantoufle, ‘sabatilla’, amb trasllat de la l per influència de planta (del peu); d’origen incert, potser la forma primitiva fou en francès patoufle, avui dialectal, de la mateixa família que patí, patollar i el fr. patte ‘pota’. Un mot derivat n’és plantofada.
Usos
Em vaig treure les sabates mullades i vaig llençar els mitjons xops al cistell de la roba bruta, perquè no m’agrada tenir res pel mig, i em vaig calçar les meves suaus, calentes, delicioses plantofes.
Isabel-Clara Simó, La veïna (Barcelona: Àrea, 1990)—Done-me-la —va dir l’home, i les paraules li fimbraren.
Toni Cucarella, «Un antic costum grec», dins Llet agra i altres històries com sagrades (València: Brosquil, 2003)
—Primer me l’haurà de firmar —va dir el carter.
—És clar! I tant!
El cigarret ros que duia en la mà va caure en terra i l’home el va xafar precipitadament amb la punta de la plantofa. El carter va obrir la llibreta on havia anotat els seus certificats i li va indicar en quin lloc havia de firmar.
Tema de la setmana
Aquests dies en què no sortim gaire o gens de casa, donem un nou valor a unes quantes peces de vestir amb què normalment ens prepararíem per anar a dormir, però que ara de vegades no ens traiem en tot el dia. El mot d’avui (i el tema de la setmana) és un suggeriment d’Anna Sagristà Mas, de Sant Pol de Mar (Maresme).
Em fa vergonya dir-ho però ara me n’assabento que la plantofa és una espardenya o sabatilla. En canvi “plantofada” ha sigut una paraula molt usual al vocabulari de casa. Però, és clar, plantofada era un sinònim de bufetada. Avui me n’adono que això ve de pegar al cul amb l’espardenya o plantofa.
Jo sempre n’he dit pantufla i pantoflada. Suposo que és una metàtesi del parlar vulgar.