Definició
1 Assentiment, especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l’autoritat eclesiàstica.
2 Assentiment que un estat dóna a un altre, amb el qual accepta com a persona grata el representant diplomàtic que aquest vol enviar-li.
El govern britànic va negar el plàcet al que havia de ser el nou ambaixador soviètic.
3 (per ext.) Aprovació, assentiment.
Etimologia
Del llatí placet ‘plau’, 3a persona singular present d’indicatiu del llatí placēre ‘plaure’.
Usos
Mesos abans havia tingut també una experiència política curiosa: conèixer falangistes radicals. Elegit delegat d’informació de la Cambra Sindical, els caps del sindicat oficial, el SEU [Sindicato Español Universitario], estigueren a punt de negar-me el plàcet, però optaren per voler «integrar-me» oferint-me participar en les seues publicacions, incloent-hi la revista insígnia, Claustro, de la qual seria efímerament subdirector.
Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 36