Definició
1 El qui fa gala de ser valent, que tracta d’imposar-se per la seva valentia, infonent por.
Una colla de pinxos del barri ens provocava amb ganes de brega.
2 Presumit, que pretén de ser o semblar el millor.
Ja estem fins al capdamunt de tota aquesta trepa de polítics amb aires de pinxo.
Etimologia
Del castellà pincho, alteració de pinche, ‘auxiliar de cuina, marmitó’, per la baixa consideració en què eren tinguts els que feien aquest ofici.
Usos
Barcelona encara és molt més gran que Balaguer. Hi ha un munt de cases noves, molt altes, i la gent viu una família a cada replà de l’escala. Hi ha gent de tota mena, molts que han vingut de fora a treballar a les fàbriques o a fer el pinxo, que de treballar no en vol tothom. Hi ha un munt de males persones que només volen aprofitar-se de la bona fe de l’altra gent. Per a mi ha estat un xoc molt gran.
Bartomeu Cruells, Els silencis de Derrís (Barcelona: Cruïlla, 2000), pàg. 8Mentrestant un silenci espès va caure sobre la vila. En el secret de la cuina, la Camil·la desenterrava la vella i estremidora història de Pere dels Sants, pinxo de cafè, a qui les ombres del carreró de la Tina se li havien tornat punyals. La senyoreta Carlota, desobeint un cop més la prohibició de la mare de xerrar amb les minyones, s’assabentà de la impotència del mateix funcionari per treure una paraula dels veïns del carreró, que, sense dubte, sentiren la baralla a mitjanit i veieren caure el pinxo travessat per les vuit punyalades que després el temps multiplicaria, com havia de multiplicar també els gossos que acudiren a llepar la sang de l’empedrat.
Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)
Tema de la setmana
La setmana passada la vam començar i acabar amb sengles manlleus del castellà, burro i cantamanyanes, el primer acceptat de fa temps i el segon (encara) no. Aquests dies veurem altres mots que hem importat del castellà, amb la peculiaritat que tots acaben en -xo.