Definició
El punt de l’òrbita d’un planeta, d’un cometa o d’un asteroide més pròxim al Sol. El periheli d’un astre seria fix a l’espai si l’astre estigués sotmès, únicament, a l’acció gravitatòria del Sol. L’acció dels altres astres fa que el periheli no sigui fix.
Etimologia
Compost amb la forma prefixada del mot grec perí [περι], que significa ‘al voltant’, ‘a la vora’, i la forma sufixada del mot grec hélios [ἥλιος], que significa ‘sol’.
Usos
Plutó triga 248,5 anys per fer una revolució al Sol, però el cas és que durant períodes de 20 anys s’endinsa dins l’òrbita de Neptú, fet que li confereix l’excentricitat planetària més acusada del Sistema Solar, només superada per asteroides i cometes. Aquesta peculiaritat orbital i la composició mineral i atmosfèrica fan suposar que el sistema Plutó/Caront [satèl·lit de Plutó] té el mateix origen que els satèl·lits de Neptú, Tritó i Nereida, i que eren astres exteriors, però la força d’atracció del planeta gegant els ha capturat. Tritó i Nereida no s’haurien pogut alliberar de la gravetat neptuniana, però Plutó/Caront, més massiu, se n’hauria escapat pels pèls, tot i que durant el periheli ha de retre cortesia al planeta patró.
Jaume Sacasas, «Plutó, el darrer planeta?» (Avui Diumenge, 3 d’abril del 2005)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb la ciència