El filòsof —tant com el poeta, o més— camina sempre ran de l’abisme. Si cau, els retrets i les impertinències dels qui peonen a peu pla, no tenen cap valor. I en un temps en què tothom juga a guanyar i ningú no es resigna a perdre, l’home que juga amb la seguretat gairebé de perdre és, si més no, un home excepcional.

Artur Bladé i Desumvila, Francesc Pujols per ell mateix (Barcelona: Pòrtic, 1967), pàg. 34

Vam peonar per carrers amb bones voreres, amb cases de pedra picada i alguna església de façana barroca. La impressió, en general, era agradosa. En passar per davant d’una botiga de queviures, vam veure que venien cireres. La Irene hi entrà i en comprà un quilo: vuit pessetes.

Artur Bladé i Desumvila, Viatge a l’esperança. Impressions d’un viatge a la nostra terra l’any 1956 (1973)