Definició
1 Escarpament rocallós de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar.
2 Escarpament vertical produït per l’erosió o la tectònica a l’interior de les terres; cingle.
Etimologia
De penya, ‘roca grossa’ (del llatí pinna, ‘merlet; ploma; ala’, per comparació de les penyes de les muntanyes amb els merlets d’un castell o les plomes que sobresurten punxegudes) i segar, del llatí secare, ‘tallar’.
Usos
Un dissabte de l’any 2007 vaig conduir fins a Vic, on no recordava haver estat mai, i d’allà vaig continuar fins a Roda de Ter: el poble on van néixer Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor. Un lloc al costat del riu Ter amb penya-segats que baixen a la riba i cases senyorials des de les quals abans es vigilaven les fàbriques que avui estan abandonades.
, La família del meu pare (Barcelona: Empúries, 2009), pàg. 55El vol Barcelona-Palma fou estrany. Maciana, asseguda devora la finestrella, mirava com deixaven enfora Castelldefels, com la superfície del mar es feia de cada cop més llunyana, com els núvols esdevenien pista i fonament, com ella anava cap a la seva illa de la infantesa amb el cor estret, el cap ple d’idees i feta un manyoc de nervis. La va sorprendre descobrir dins la davallada la silueta blava del puig Major. Pels altaveus indicaven que faltaven pocs minuts per aterrar. Les imatges dels grans penya-segats de la serra de Tramuntana precipitant-se dins les ones li produïren una lleugera taquicàrdia acompanyada d’una sensació d’estranyesa: com si aquells paisatges li arribassin d’una inquietant galàxia.
Biel Mesquida, Doi (Barcelona: Empúries, 1990)
Tema de la setmana
accidents geogràfics per anar a descobrir aquestes vacances