Hi havia almenys més de dos-cents morts pels atacs d’avions no identificats i d’artilleria, i més d’un miler de ferits. Atacs hostils contra hospitals i escoles. Era terrible. Sempre és terrible, però aprenia a incorporar el dolor a la professió, a pensar-lo com una circumstància laboral. Em generava angoixa i la sensació penible pròpia de tot dolor; la diferència, però, és que aprenia a considerar-lo un inconvenient de l’ofici i a tractar-lo com a tal.

Marta Orriols, La possibilitat de dir-ne casa (Barcelona: Proa, 2023)

Malgrat llur fidelitat al rei i a nostra Santa Mare l’Església, freqüentaven la Chaumière, una casa de barrets camí de Canet.
   A cada moment, els soldats rotaven, renegaven. El més penible era la tongada de pets. Un cop no em vaig aguantar més i els vaig dir:
   —Minyons, ja és prou trist de ser aquí. Cal respectar un bri els altres…
   —Teniu raó, mon lieutenant —van respondre abans de recaure en llur vici.

Joan Daniel Bezsonoff, La guerra dels cornuts (Barcelona: Empúries, 2004)