Definició
Doctrina segons la qual Déu i l’univers són una mateixa realitat, mancada de diferència fonamental.
Etimologia
De l’anglès pantheism (1709), compost del grec pan, ‘tot’, i theós, ‘déu’.
Usos
Jo crec que encara tenim el sentit de la divinitat de la natura, que va més lluny del panteisme… Hem de tornar a la simplicitat de les coses de la vida. Jo sóc una mica innocent, sabeu? La meva és una poesia d’innocència.
entrevistat per Marta Nadal (« un cantant del Nord», Serra d’Or, núm. 351, febrer de 1989)
Tema de la setmana
termes relacionats amb la religió