Definició
1 Remei que guareix tots els mals.
Bush vol fer creure que té la panacea per a tots els mals del seu país.
2 Preparat farmacèutic fet a base d’una mescla de substàncies molt diverses.
Etimologia
Del llatí panacea, i aquest, del grec panákeia, ‘remei universal’, derivat del grec panakes, ‘que cura tots els mals; planta que curava tots els mals’, compost de pan, ‘tot’, i ákos, ‘remei’.
Usos
[8.6.01] Per a tot un corrent d’opinió la globalització és el mal absolut: suscita un vague sentiment, una intuïció que rere el procés en curs s’amaga la devastació. I això té un punt de raó, en la mesura que el procés és, certament, polaritzador, generador de desigualtats radicals, excloent, tal com es du a terme a hores d’ara en funció dels interessos dominants, poc contrapesants, dels gegants industrials i financers, de les agències internacionals de les finances i dels estats més poderosos. Per a uns altres, és la panacea, la culminació i l’apoteosi final d’un món de possibilitats infinites.
A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 194
Tema de la setmana
Mots provinents del grec