Es va perdre una certa subtilesa quan la literatura va passar dels salons als cafès, la mateixa que es perd quan la conversa esdevé cridòria. Ho sap tothom que ho hagi provat, i no s’equivocava gens l’abat de Bellegarde quan afirmava que tan sols freqüentant les dones s’aconsegueix aquell aire mundà, aquella politesse que cap consell ni cap lectura poden oferir.

Ponç Puigdevall, «Felicitat i gràcia» (Presència, 23-29 de gener del 2004)

M’agraden els llocs de platja a l’hivern. Reconec que de vegades són paisatges amb un aire decadent, plens de nostàlgia. Els carrers solitaris que enyoren les gentades passejant, la cridòria de les terrasses plenes a vessar, els colors llampants de les botigues de souvenirs i articles de platja, aquells aparadors bigarrats plens de pilotes de plàstic, vestits d’estampats impossibles, para-sols llampants.

Sílvia Soler, Rellotges de sol (Barcelona: Columna, 2017)