Una de les tasques més alegres de l’any era la del tondre el bestiar de llana. S’esqueia pel mes d’abril, quan s’obren les primeres flors del ginjol (lliri blau), tan fines i perfumades. Venia un estol de tonedors d’ofici, armats cada un de llargues i ben esmolades tisores de tondre amb les anses prèviament folrades de llana, a fi de no fer malbé ni bofegar els dits dels qui les havien de manejar.

Maria-Antònia Salvà, Entre el record i l’enyorança. Proses i memòries (Palma: Moll, 1981), pàg. 56-58

La fletxa la llança un arquer, l’arc l’ha construït un fuster, la branca ha estat tallada d’un arbre, l’arbre ha nascut al bosc i l’ha escapçada un llenyataire, la corda ha estat fabricada per un cardador i les crins han estat aportades per un ramader després de tondre els cavalls salvatges amollats a les valls o a les muntanyes.

Joan Pons, La malaltia del cor (Barcelona: Univers, 2022)