Definició
Netejar (una planta) de les branques inútils o supèrflues; podar.
Ara és l’hora d’esporgar la vinya.
També s’usa en sentit figurat: Esporgar d’errors una teoria, un llibre.
Etimologia
Del llatí expurgare, ‘netejar d’allò dolent o sobrant’. Expurgar és ‘netejar d’allò que conté de nociu, de sobrer, d’erroni, etc., un llibre, un imprès, un escrit’. Més mots de la mateixa família són impuresa, porga, purgar, esporgada, purgatori i purificar.
Usos
No sé si tot plegat és una casualitat del destí, però quan s’ha insinuat que els comptes de la Generalitat eren plens de misteris, he pensat de seguida en el que em va semblar que deia en Jaume Batlle, alcalde del govern autònom de Premià de Mar, quan va anunciar que aquest any la Generalitat no tindria diners per esporgar els arbres… del Pati dels Tarongers.
Martí Rosselló, «Tarongers sota sospita» (El Punt, 8 de gener del 2004)I entre poblat i poblat, en els camps on de tant en tant es distingien un tractor i l’esquelet humà que inevitablement l’acompanyava, tampoc no hi havia cap clapa de conreu recent, cap indicació, per petita que fos, d’una activitat ordenadora, humana. En molts indrets, els herbeis espessos i ufans senyorejaven bancals d’arbres tofuts i despentinats que ningú no esporgava, i els mateixos camins de ferradura començaven a cobrir-se de plantes que els desdibuixaven i acabarien per esborrar-los.
Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (1974)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el camp i els pagesos. El d’avui és un suggeriment de Marc Guinjoan, de Riudoms (Baix Camp).