Podem desitjar, i seríem uns malànimes si no ho desitgéssim, que desapareguin tots els exèrcits del món perquè ja no hi hagi guerres i totes les facultats de medicina perquè hagin desaparegut les malalties, però mentre això no arriba un d’ells ha de ser el nostre, ni que hagi d’articular-se amb el de la república espanyola ja que en formem part; en el ben entès que organitzar-lo és al nostre abast i no ho és en canvi suprimir els dels altres, l’alemany com és ara. ¿Qui posaria el cascavell al gat? Si suprimir-los fos tan senzill com imaginen els nostres benaventurats pacifistes, ¿per què no ho fan amb el del general Franco? ¡Quin descans no seria!

Joan Sales, carta a Màrius Torres del 2 de febrer de 1937, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007)

—És que per a matar-les coneix cap altre camí?
—Vostè va molt cremat… Ho veu tot molt planer…
—Home! Vostè té la vara. Vostè pot imposar el que s’ha de fer… En realitat és l’únic que pot imposar el que s’ha de fer. Atès que els pagesos són incapaços de parlar i de decidir, vostè és l’únic que pot posar el cascavell al gat.
—Jo no tinc pas la vara per fer matar les cuques…
—Potser no! Però per a coses més insignificants la deu fer servir.
—Vostè sempre en té una per dir…

Josep Pla, El campanaret, dins Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 294