No diré que, fent literatura, un es converteixi en milionari, però l’època del desprestigi i la misèria, afortunadament, va passant de mica en mica. És més; avui dia hi ha persona que, escrivint proses en català, arriba a fer diners llargs. El senyor Josep Maria Folch i Torres podria dir-nos-en alguna cosa. L’obra novel·lística d’aquest senyor és un veritable negoci editorial; ell sol nodreix una quantitat de boques espirituals que fa escruixir.

Josep M. de Sagarra, «La por a la novel·la» (La Publicitat, 25 d’abril del 1925), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 425

—Estic a punt de fotre el camp, ja ho veus!
   —A l’estranger, vols dir?
   —Sí.
   L’he llambregat, sorprès.
   —Ara que tothom comença a tornar? No facis ximpleries. Un escrivent…
   —La dona té un cosí a l’Argentina —m’ha interromput—. Sembla que ha fet diners llargs; ha obert un magatzem de ferreteria, però és un perfecte ignorant, un imbècil. I com que sap que jo sé una mica de comptabilitat i que en qüestions de despatx m’hi entenc, ara no para d’escriure que si patatim, que si patatam… Ja t’ho pots imaginar.

Manuel de Pedrolo, Milions d’ampolles buides (Barcelona: Laia, 1976)