Definició
Originàriament, moneda emesa pel rei; unitat monetària d’àmplia difusió a Europa des del segle XIII, d’or o d’argent, amb valor divers segons l’indret i l’època. Més modernament, moneda equivalent a vint-i-cinc cèntims de pesseta.
El primer sou que va tenir l’avi era de deu rals la setmana.
També s’usa per a designar ‘diners’ en general: Quan va anar a Cuba, va fer molts rals. Després d’aquell negoci, no li va quedar ni un ral.
Ral, ralet: nom d’un joc que es fa als infants molt menuts i que consisteix a fer rodar el dit polze sobre el palmell de la maneta de l’infant bo i dient: «Ral, ral, | paga la sal; | ralet, ralet, paga el dineret».
Alguns refranys amb ‘ral’: Tota fortuna comença per un ral; El pare guanya el ral i el fill el gasta mal; El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal («significa que la diligència fa augmentar de valor el producte del treball», DCVB).
Etimologia
Contracció de l’antic real, ‘reial’, del llatí regalis, mateix significat.
Usos
El sabater li feia per deu pessetes les botines que venia a quinze, la revenedora li dava fruita gairebé de franc; per a ell eren els primers clavells, els pensaments més grossos que esclataven en els testos d’aquells balcons; i les camiseres del quart pis del número 8 li feien els colls a ral, a dos rals els punys, i el proveïen de corbates a preus inversemblants.
Narcís Oller, La papallona (1882)Trobat un nou anònim el dia 23 d’abril amb amenaces més serioses per a mi i per a la meva família: volar la casa amb dinamita i fer malbé tota la vinya. Sembla escrit d’una persona que no és en possessió de les seves plenes facultats mentals, perquè parla de coses irreals, com haver comprat sis barbes postisses i un punyal, tot plegat per deu rals.
Maria Àngels Anglada, Les closes (Barcelona: Destino, 1979)
Tema de la setmana
Diners, dinerets, dinerons, dinerots