Els bolets comestibles es poden menjar molt aviat. Jo he menjat ous de reig —que al meu entendre és el millor bolet d’aquest país— el mes d’agost —la tercera dècada d’aquest mes. Si l’agost ha estat xafogós i humit i plou a la darreria del mes, es produeixen ous de reig —en el meu rodal— sobre Esclanyà, Aigua-xellida i Tamariu. I segurament en altres llocs. Aquests ous de reig del mes d’agost, se’ls solen menjar un nombre reduït de persones que tenen combinacions complicades amb els pagesos —comercials, concretament. (Els pagesos són els primers boletaires del país, com són els primers caçadors —però els pagesos no fan mai fressa.) L’altra gent en té una vaga idea. Com que són els primers, produeixen un efecte palatal extraordinari. Són, si més no, els primers que desapareixen: volen la darrera calor de l’estiu i la primera pluja tardorenca. Les primeres frescors de setembre no són gens favorables a la seva producció. Es mantenen, només, en llocs molt resguardats. És a dir: tenen totes les condicions per a ésser un requisit. Són els millors que hi ha, com ja he dit: llepissosos, mollericosos i suculents. Cal menjar-se’ls a la brasa.

Josep Pla, «Caçar bolets», dins Les hores (Barcelona: Destino, 1971)