Definició
Carruatge públic destinat a portar un nombre relativament gran de passatgers.
Avis murris porten els nuvis a Grà cia amb òmnibus gratis i l’à via sua.
Etimologia
Del llatà omnibus, datiu plural d’omnis, ‘tot’, pròpiament ‘(carruatge) per a tots’. Segons recull la Viquipèdia, el primer servei amb aquest vehicle va aparèixer a Nantes el 1826. La lÃnia començava a l’espai de Comerç, just al davant de la botiga de barrets de M. Omnès, que mostrava l’eslògan Omnès Omnibus («Omnès per a tots») al rètol del negoci. Els usuaris del servei, doncs, es van habituar a dir «Vaig a agafar l’òmnibus».
Usos
Quan torna al carrer, la solitud poblada li entela el cor. La placa indicadora d’un òmnibus li recorda una adreça familiar, i corre per atrapar el vehicle.
Pere Calders, «El desert», dins Cròniques de la veritat oculta (1955)Sentir al carrer el sotragueig de l’òmnibus,
Melcion Mateu, «Confusió», dins Ningú, petit (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 2002), pà g. 30
i veure que no era cert
tot allò que ja havia conegut de despert,
trobar un altre infant que tenia la seva cara,
no saber a qui cridar pel nom del pare o la mare,
ni saber com mirar aquell món indistint
el confonia més que el pitjor laberint.
Tema de la setmana
Mots llatins
Hi ha un ús figurat curiós d’òmnibus, que ve de l’anglès (omnibus bill).
llei Ã’mnibus: Nom amb què es designen les modificacions legislatives que afecten diversos textos legislatius i que tenen la seva causa en la reforma estructural d’una matèria o en el desenvolupament d’una decisió polÃtica que afecta diversos sectors. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0522925.xml