Definició
1 Espai de nou dies dedicats a una devoció o a un culte catòlics; llibre que conté les oracions que es feien en aquests nou dies.
2 Sufragis per als difunts encara que s’acompleixin en menys de nou dies.
Etimologia
Del baix llatí novena, femení substantivat de novenus, ‘novè’.
Usos
Molts escriptors joves d’ara les donen per atacar la burgesia, sense caure que és ella (en sentit ample) que compra llibres; que si ens haguéssim de refiar dels que compra el proletariat, hauríem de plegar d’escriure i editar. Hauríem de fer novenes perquè als burgesos els negocis els vagin bé, ja que dels negocis dels burgesos vivim tots.
Joan Sales, carta a Sebastià Juan Arbó, 12 febrer 1968, dins Epistolari Sebastià Juan Arbó-Joan Sales (1966-1982), a cura de Josep Miquel Ramis (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018), pàg. 119El que em va dir la senyora Enriqueta ho vaig explicar a l’adroguer de sota i em va dir que no em fiés de ningú. I vaig dir a la senyora Enriqueta que l’adroguer de sota m’havia dit que no em fiés de ningú i em va dir que l’adroguer de sota feia novenes perquè perdéssim, perquè amb la guerra venia poc, encara que vengués una mica d’amagat i car, a més a més del racionament. Que l’adroguer de sota només volia pau perquè vendre d’amagat el feia viure amb l’ai al cor i que el cas era acabar com fos, però acabar.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962)
Tema de la setmana
Paraules i expressions relacionades amb els nombres
Una novena és també un espai de nou dies dedicat a una cura (Vegeu el DCVB). Cada tres mesos, el padrí feia una novena de flors de figa de Maó.
Efectivament, també es pot referir a l’espai de nou dies en què es fa un tractament. Ex. fer una novena de boixerola per al mal de pedra.
Voleu dir que l’expressió “fer novenes” no és simplement un sinònim de ‘resar, pregar’? Almenys en aquests exemples que heu posat avui.
Efectivament, si els diccionaris ho recollissin així, aquesta frase feta tindria més oportunitats de sobreviure. Avui ningú no sap o no recorda què és o què era una novena.
Ample / Ampli
Llegit el missatge amb el mot d’avui (16/11/2021 — https://mm.rodamots.cat/m/890/) i havent trobat l’adjectiu “ampli” en una citació de Joan Sales, m’ha estranyat veure escrit “ampli” per aquest autor. Tot seguit, he anat a la pàgina web de RodaMots i hi he vist “ample”, que ja em lliga molt més tractant-se d’en Sales. Per tant, si “ampli” era una “correcció”, crec que era una mala correcció o una correcció discutible.
Com que vaig treballar amb en Joan Sales a la Diputació Barcelona prop de cinc anys (1978-1983, els darrers de la seva vida), aquesta vacil·lació entre “ample” i “ampli” m’ha recordat una conversa que vam tenir amb ell i algun altre company de l’Oficina de Català d’aquella corporació. En Sales es va manifestar decididament més partidari de les coses arribades per via natural (ample) que no pas de les pouades en altres lloc o entre papers antics, sobretot quan això és viable. En català “ampli” no és més que una petita variació de “ample”, mentre que el castellà “amplio” no sembla tenir un lligam directe amb “ancho” i, sabent aquesta diferència, ens semblaria risible que algú parlés de “sentido ancho”, però no que en català sigui perfectament legítim un “sentit ample”.
Vegeu l’Alcover-Moll
https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=ample&Id=10797&search=ample
https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=ampli&Id=10809&search=ampli