Definició
1 Cosa que, amb la seva presència, dificulta una acció, intercepta el pas, roba espai per a fer una cosa, priva el bon funcionament o arranjament d’alguna cosa, etc.
Tinc una nosa al coll que no em deixa empassar res.
L’he deixat perquè sóc una nosa per a ell.
2 fer nosa Obstruir, dificultar o privar d’obrar, de funcionar, etc.
Traieu aquesta taula: fa nosa per a passar.
Si us faig nosa, digueu-m’ho, que me n’aniré.
Etimologia
Del llatí nausea, i aquest, del grec nautía, ‘nàusea, mareig, mal de mar’, derivat de naútes, ‘mariner’, i aquest, de naûs, ‘nau’.
Usos
—No ens adonem que el món, i nosaltres al davant, va cap a una nova Edat Mitjana, però de signe contrari. L’esperit és una nosa, avui, i concedim al cos el culte exclusiu i perniciós que els medievals concedien a l’ànima. Parlem de raça, practiquem l’eutanàsia, fem esport idiotitzador, implantem càstigs corporals com a profilaxi social, menyspreem els vells, posem la caserna per damunt de la família. És a dir, en nom de la col·lectivitat esclafem l’individu i fins ens sembla que el nudisme és la gran descoberta científica del segle. Estúpid, tot plegat! Adam i Eva ja van descobrir que això d’anar despullat era una ximpleria.
Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich (Barcelona: Club Editor, 2013 [1963])Amb la mare valia més no comptar-hi. La dona era tota ella un dolor llarg i arrelat, un arbre que feia nosa al mig del pas. Hi havia l’ordre de la casa, unes regnes a mantenir ben engrapades. El pare ho havia establert així i era Clara l’única persona que de moment podia recollir aquella herència. Herència, aquest era el mot just. El pare ja no era sinó un panteix que s’apagava.
Joaquim Amat-Piniella, La clau de volta (Barcelona: Club Editor, 2013), pàg. 16
Tema de la setmana
Mots i passatges de Joaquim Amat-Piniella amb motiu del seu centenari.